Respirem natura - Gina

L'Amanita és un gènere de bolets que n'inclou de comestibles com l'ou de reig, d'al·lucinògens com l' Amanita muscaria i de tòxics mortals com la farinera borda (és el bolet verinós que provoca més morts). L'Amanita muscaria, també coneguda com reig de fageda o reig bord, e s fa en  boscos  de  coníferes  i de  caducifolis , on neix cap a finals d' estiu  o a l'entrant de la  tardor. Contràriament al que creu la gent, no es una espècie verinosa, però si que és indigesta, causa vòmits i é psicotròpica. La ingestió no produeix gairebé mai intoxicacions mortals, però fa passar una mala estona. El barret pot passar dels vint centímetres de diàmetre d'un  color vermell intens i brillant , tacat amb  pigues blanques,a mesura que va madurant.   El fet de ser alucinògen va fer que la gent veies fades i éssers mitologics, per això apareixen en molts llibres i contes infantils relacionats amb els habitants màgics del bosc.   Fonts d&#

L'Òliba (Tyti alba)   és un ocell rapinyaire  nocturn d'uns 34 cm de llargada,    amb plomatge marronós, la cara i el pit blancs.  La seva cara té forma de cor, amb uns ulls grans i negres. Les seves potes són llargues i acabades en unes fortes urpes amb les que captura les seves preses. La femella sol pesar més que el mascle. L’òliba emet 17 sons diferents, entre crits i xisclets. Per culpa d’aquests sons sempre ha estat relacionada amb bruixes. A  Catalunya  n'hi ha a les zones mediterrànies: a les torres de les  esglésies  i en  edificis  abandonats, tot i que també aprofita  arbres  foradats. A mitjans de  primavera , la  femella  pon de 4 a 6 ous i els cova durant 33 dies. Mentre la  femella  incuba els ous, el  mascle  s'encarrega de portar el menjar. Si una cria es mor, serveix d'aliment per als seus germans. S'alimenta principalment de  ratolins , i, quan n'hi ha en abundància, n'emmagatzema en llocs de cria. En anys pobres en

L’ós bru ( Ursus arctos ), és una de les espècies més emblemàtiques de la fauna pirinenca. Com que té una mica de llegendari, moltes vegades se’n té una percepció errònia. Per exemple, molta gent pensa que l’ós és un animal depredador, quan s’alimenta sobretot de matèria vegetal (75-80% del total de la seva dieta) l’ós és molt llaminer i li agrada molt la mel. A mitjans dels anys 90 l’ós bru va estar a punt de extingir-se dels Pirineus.   L’extinció hauria representat, la pèrdua d’una peça bàsica en l’ecosistema. Per això, durant la segona meitat d’aquella dècada  es va desenvolupar un programa LIFE amb l'objectiu d'iniciar una acció de reforç de la població Pirinenca.  Es van alliberar tres óssos als Pirineus centrals per avaluar la seva adaptació al medi. Els óssos mascles són molt més grans que les femelles, solen pesar entre 400 i 450 Kg mentres que les femelles pesen entre 200 i 250 Kg.  Els óssos bruns en estat salvatge viuen una mitjana de 25 anys.

Les orquídies són plantes delicades i curioses, que tenen una relació molt estreta amb els organismes que la pol·linitzen, els ofereixen nèctar i fins i tot algunes imiten la forma dels insectes. Limodorum abortivum Encara que a les selves tropicals és on hi ha el màxim d'espècies, a Catalunya podem trobar gairebé 90 espècies de les 500 que tenim a Europa. Es poden trobar des de en prats secs i matollars mediterranis fins a boscos caducifolis i prats alpins del Pirineu. Nigritella nigra Aquestes plantes es diferencies principalment de les altres perque tenen una tola tija sense ramificacions, les fulles són senceres i estan fixades a la tija directament, sense pecíol.  Pràcticament  totes les orquídies estan protegides i està prohibit arrancar-les per la seva fragilitat com a grup taxonòmic.  Abellera catalana (Ophrys catalaunica) La majoria d'orquídies necessiten claredat, i eviten en tot moment la filtració de raigs directes.  En general, neces

Les llúdrigues (Lutra lutra) són mamífers carnívors que viuen al medi aquàtic i   s'alimenten de petits peixos, granotes  i altres animals aquàtics que cacen amb la seva boca. En canvi, les llúdrigues tropicals d'Àsia  i d'Àfrica , de   gambetes, crancs  i altres similars. El mascle sol ser més gran que la femella; viuen entre 8 i 15 anys. Tenen una pell impermeable que els permet conservar l'escalfor del seu cos. Són molt bones nedadores i poden tapar les seves fosses nasals sota l'aigua i estar submergides fins a sis minuts. Dins l'aigua poden arribar a nedar fins a 12 Km/h. La seva gestació dura 62 dies i acostumen a tenir entre una i quatre cries. Curiositats:  Quan surt de l'aigua es desplaça fent saltets. Dins el riu neda anant d'un costat a l'altre. Surt de l'amagatall al vespre i durant la nit. Té molt bona vista sota l'aigua, i utilitza més l'olfacte i l'oïda fora l'aigua. Als anys 60, l

A tot el món hi ha unes 420 espècies de plantes insectívores o carnívores.  Aquestes plantes solen cridar l'atenció per la seva manera d'alimentar-se i per les seves formes i colors. Es poden veure tant en hivernacles i zones interiors com en jardins a l'aire lliure, només han de tenir les condicions ambientals adequades.  Són plantes fotosintètiques, que recullen els nutrients del sòl a través de les seves arrels i comparteixen característiques amb les plantes corrents.                                                     Les plantes carnívores atrapen i digereixen organismes vius per completar la manca de nutrients que tenen en els seus hàbitats. Cacen amb mecanismes com trampes, gerres o tècniques d'aspiració. T enen sistemes d’atracció irresistibles per aquests animals, un insecte els dona aliment per dues o tres setmanes. Hi ha dos tipus de plantes: Les plantes carnívores tropicals: que necessiten altes temperatures, molta humitat ambiental i u

Torrent d'Estiula o de la Cabana (Ripollès) És una bonica excursió al llarg de la vall en la que es va seguint el riu, i on es pot gaudir de la visita a 7 gorgs, amb els seus salts d'aigua, d'una gran bellesa. L'excursió és senzilla i es pot fer amb tota la família. Tant a l'estiu com a l'hivern, la visió dels gorgs presenta un encant especial.  Tot el camí està molt ben senyalitzat. És una passejada molt recomanable per passar un bon dia a la natura. Fonts d'informació: Racons de Catalunya

Rocaviva És un passeig molt bonic rodejat de roques treballades per Climent Olm,  un artista-eremita que va haver-ne de marxar. Va ser realitza durant 27 anys prop del poble de Músser, entre l'Alt Urgell i la Cerdanya. Rocaviva és una suma d’art, natura, paisatge i missatge.  Promou i s’inspira en la Filosofia Perenne, els Drets Humans, la Carta de la Terra... Vol transmetre valors de caire ecològic, humanista i espiritiual. L'ispiració de rocaviva ha sigut el mòn idealitzat, un món perfecte, sense violència, just, solidari... És un espai terapèutic, lúdic i perfecte per reflexionar, meditar, passejar, gaudir de l'art en la natura, escoltar al bosc... Fonts d'informació: ROCAVIVA

La posidònia, coneguda també a Catalunya com la planta dels vidriers, és una planta que viu als fons marins, i pot arribar als 40 metres de profunditat formant boscos submarins. És una  planta marina endèmica del mar Mediterrani  que es troba present tant en fons sorrencs com en superfícies rocoses. Per a això, necessita que el sòl contingui una certa quantitat de matèria orgànica Es reprodueix asexualment generant clons.  Té fruits, flors, tija, fulles i arrels. La posidònia, com les plantes terrestres, necessita llum per viure mitjançant la fotosíntesi. Una sola posidònia es pot estendre uns 15 Km,  amb una massa de fins 6.000 tones,  i poden arribar a viure aproximadament 100.000 anys.  Així que podríem dir que és  l'organisme més vell que coneixem.  Això demostra la seva resistència i capacitat d'adaptació  al medi, tot i ser molt sensible  a la contaminació.  La funció d'aquesta planta és molt important ja que ens indica l

LES SEQUOIES DEL MONTSENY El nom científic és   Sequoiadendron giganteum , en referència a les seves grans dimensions.  Les   sequoies gegants   són els éssers vius més grossos del planeta.  Poden tenir més de 80 metres d'alçària i viure milers d'anys. Arriben a viure entre 2500 i 3500 anys.   Les sequoies són uns arbres que sobreviuen al foc i només moren quan cauen les arrels superficials que les mantenen en peu, però això només passa quan tenen centenars d’anys o inclús tres mil·lennis A Catalunya trobem sequoies al Parc natural del Montseny, concretament a Santa Fe. Als anys 20 es van plantar tres sequoies per enjardinar la casa de Can Casades.  La seva exposició al públic fa que els turistes facin fotografies i marquin els arbres. La peculiar sàvia vermella que desprenen si els rasques i l’estat de la part inferior del tronc està força marcada per aquest motiu. Des de les sequoies es pot fer un passeig per un camí que travessa la fageda. Un itine