ORQUÍDIES SILVESTRES DEL PIRINEU


Les orquídies són plantes delicades i curioses, que tenen una relació molt estreta amb els organismes que la pol·linitzen, els ofereixen nèctar i fins i tot algunes imiten la forma dels insectes.
Imagen relacionada
Limodorum abortivum


Encara que a les selves tropicals és on hi ha el màxim d'espècies, a Catalunya podem trobar gairebé 90 espècies de les 500 que tenim a Europa.
Es poden trobar des de en prats secs i matollars mediterranis fins a boscos caducifolis i prats alpins del Pirineu.


Nigritella nigra
Aquestes plantes es diferencies principalment de les altres perque tenen una tola tija sense ramificacions, les fulles són senceres i estan fixades a la tija directament, sense pecíol. 
Pràcticament totes les orquídies estan protegides i està prohibit arrancar-les per la seva fragilitat com a grup taxonòmic. 

Abellera catalana (Ophrys catalaunica)

La majoria d'orquídies necessiten claredat, i eviten en tot moment la filtració de raigs directes. En general, necessiten unes temperatures càlides o temperades.

El seu nom en grec significa "testicle" doncs gran part de les espècies que tenim a Europa presenten un parell de tubercles a les arrels que s'assemblen a les gònades reproductores masculines humanes i d'altres mamífers.


Imagen relacionada
Flor de l'home penjat (Aceras anthropophorum)


Flor caputxina (Anacamptis pyramidalis)


Resultado de imagen de flor Curraià vermell
Curraià vermell (Cephalanthera rubra)


Resultado de imagen de la sabateta de la mare de deu
La sabateta de la mare de Déu (Cypripedium calceolus)

Fonts d'informació:



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LES LLÚDRIGUES

Imatge
Les llúdrigues (Lutra lutra) són mamífers carnívors que viuen al medi aquàtic i   s'alimenten de petits peixos, granotes  i altres animals aquàtics que cacen amb la seva boca. En canvi, les llúdrigues tropicals d'Àsia  i d'Àfrica , de   gambetes, crancs  i altres similars. El mascle sol ser més gran que la femella; viuen entre 8 i 15 anys. Tenen una pell impermeable que els permet conservar l'escalfor del seu cos. Són molt bones nedadores i poden tapar les seves fosses nasals sota l'aigua i estar submergides fins a sis minuts. Dins l'aigua poden arribar a nedar fins a 12 Km/h. La seva gestació dura 62 dies i acostumen a tenir entre una i quatre cries. Curiositats:  Quan surt de l'aigua es desplaça fent saltets. Dins el riu neda anant d'un costat a l'altre. Surt de l'amagatall al vespre i durant la nit. Té molt bona vista sota l'aigua, i utilitza més l'olfacte i l'oïda fora l'aigua. Als anys 60, l
Més informació

LES SEQUOIES DEL MONTSENY

Imatge
LES SEQUOIES DEL MONTSENY El nom científic és   Sequoiadendron giganteum , en referència a les seves grans dimensions.  Les   sequoies gegants   són els éssers vius més grossos del planeta.  Poden tenir més de 80 metres d'alçària i viure milers d'anys. Arriben a viure entre 2500 i 3500 anys.   Les sequoies són uns arbres que sobreviuen al foc i només moren quan cauen les arrels superficials que les mantenen en peu, però això només passa quan tenen centenars d’anys o inclús tres mil·lennis A Catalunya trobem sequoies al Parc natural del Montseny, concretament a Santa Fe. Als anys 20 es van plantar tres sequoies per enjardinar la casa de Can Casades.  La seva exposició al públic fa que els turistes facin fotografies i marquin els arbres. La peculiar sàvia vermella que desprenen si els rasques i l’estat de la part inferior del tronc està força marcada per aquest motiu. Des de les sequoies es pot fer un passeig per un camí que travessa la fageda. Un itine
Més informació

L'ÓS BRU DEL PIRINEU

Imatge
L’ós bru ( Ursus arctos ), és una de les espècies més emblemàtiques de la fauna pirinenca. Com que té una mica de llegendari, moltes vegades se’n té una percepció errònia. Per exemple, molta gent pensa que l’ós és un animal depredador, quan s’alimenta sobretot de matèria vegetal (75-80% del total de la seva dieta) l’ós és molt llaminer i li agrada molt la mel. A mitjans dels anys 90 l’ós bru va estar a punt de extingir-se dels Pirineus.   L’extinció hauria representat, la pèrdua d’una peça bàsica en l’ecosistema. Per això, durant la segona meitat d’aquella dècada  es va desenvolupar un programa LIFE amb l'objectiu d'iniciar una acció de reforç de la població Pirinenca.  Es van alliberar tres óssos als Pirineus centrals per avaluar la seva adaptació al medi. Els óssos mascles són molt més grans que les femelles, solen pesar entre 400 i 450 Kg mentres que les femelles pesen entre 200 i 250 Kg.  Els óssos bruns en estat salvatge viuen una mitjana de 25 anys.
Més informació