L'AMANITA MUSCARIA




L'Amanita és un gènere de bolets que n'inclou de comestibles com l'ou de reig, d'al·lucinògens com l'Amanita muscaria i de tòxics mortals com la farinera borda (és el bolet verinós que provoca més morts).
Resultado de imagen de amanita

L'Amanita muscaria, també coneguda com reig de fageda o reig bord, es fa en boscos de coníferes i de caducifolis, on neix cap a finals d'estiu o a l'entrant de la tardor.

 Contràriament al que creu la gent, no es una espècie verinosa, però si que és indigesta, causa vòmits i é psicotròpica. La ingestió no produeix gairebé mai intoxicacions mortals, però fa passar una mala estona.

 Resultado de imagen de amanita


El barret pot passar dels vint centímetres de diàmetre d'un color vermell intens i brillant, tacat amb pigues blanques,a mesura que va madurant.
Resultado de imagen de amanita dibujo hadas Resultado de imagen de amanita dibujo hadas

 El fet de ser alucinògen va fer que la gent veies fades i éssers mitologics, per això apareixen en molts llibres i contes infantils relacionats amb els habitants màgics del bosc.  

Fonts d'informació:

 http://www.bolets.com/el-reig-bord-amanita-muscaria.html

 https://ca.wikipedia.org/wiki/Reig_de_fageda

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LES LLÚDRIGUES

Imatge
Les llúdrigues (Lutra lutra) són mamífers carnívors que viuen al medi aquàtic i   s'alimenten de petits peixos, granotes  i altres animals aquàtics que cacen amb la seva boca. En canvi, les llúdrigues tropicals d'Àsia  i d'Àfrica , de   gambetes, crancs  i altres similars. El mascle sol ser més gran que la femella; viuen entre 8 i 15 anys. Tenen una pell impermeable que els permet conservar l'escalfor del seu cos. Són molt bones nedadores i poden tapar les seves fosses nasals sota l'aigua i estar submergides fins a sis minuts. Dins l'aigua poden arribar a nedar fins a 12 Km/h. La seva gestació dura 62 dies i acostumen a tenir entre una i quatre cries. Curiositats:  Quan surt de l'aigua es desplaça fent saltets. Dins el riu neda anant d'un costat a l'altre. Surt de l'amagatall al vespre i durant la nit. Té molt bona vista sota l'aigua, i utilitza més l'olfacte i l'oïda fora l'aigua. Als anys 60, l
Més informació

LES SEQUOIES DEL MONTSENY

Imatge
LES SEQUOIES DEL MONTSENY El nom científic és   Sequoiadendron giganteum , en referència a les seves grans dimensions.  Les   sequoies gegants   són els éssers vius més grossos del planeta.  Poden tenir més de 80 metres d'alçària i viure milers d'anys. Arriben a viure entre 2500 i 3500 anys.   Les sequoies són uns arbres que sobreviuen al foc i només moren quan cauen les arrels superficials que les mantenen en peu, però això només passa quan tenen centenars d’anys o inclús tres mil·lennis A Catalunya trobem sequoies al Parc natural del Montseny, concretament a Santa Fe. Als anys 20 es van plantar tres sequoies per enjardinar la casa de Can Casades.  La seva exposició al públic fa que els turistes facin fotografies i marquin els arbres. La peculiar sàvia vermella que desprenen si els rasques i l’estat de la part inferior del tronc està força marcada per aquest motiu. Des de les sequoies es pot fer un passeig per un camí que travessa la fageda. Un itine
Més informació

L'ÓS BRU DEL PIRINEU

Imatge
L’ós bru ( Ursus arctos ), és una de les espècies més emblemàtiques de la fauna pirinenca. Com que té una mica de llegendari, moltes vegades se’n té una percepció errònia. Per exemple, molta gent pensa que l’ós és un animal depredador, quan s’alimenta sobretot de matèria vegetal (75-80% del total de la seva dieta) l’ós és molt llaminer i li agrada molt la mel. A mitjans dels anys 90 l’ós bru va estar a punt de extingir-se dels Pirineus.   L’extinció hauria representat, la pèrdua d’una peça bàsica en l’ecosistema. Per això, durant la segona meitat d’aquella dècada  es va desenvolupar un programa LIFE amb l'objectiu d'iniciar una acció de reforç de la població Pirinenca.  Es van alliberar tres óssos als Pirineus centrals per avaluar la seva adaptació al medi. Els óssos mascles són molt més grans que les femelles, solen pesar entre 400 i 450 Kg mentres que les femelles pesen entre 200 i 250 Kg.  Els óssos bruns en estat salvatge viuen una mitjana de 25 anys.
Més informació