LES PLANTES CARNÍVORES

A tot el món hi ha unes 420 espècies de plantes insectívores o carnívores. 
Aquestes plantes solen cridar l'atenció per la seva manera d'alimentar-se i per les seves formes i colors.
Es poden veure tant en hivernacles i zones interiors com en jardins a l'aire lliure, només han de tenir les condicions ambientals adequades. 

Són plantes fotosintètiques, que recullen els nutrients del sòl a través de les seves arrels i comparteixen característiques amb les plantes corrents.                                                    
Les plantes carnívores atrapen i digereixen organismes vius per completar la manca de nutrients que tenen en els seus hàbitats. Cacen amb mecanismes com trampes, gerres o tècniques d'aspiració. Tenen sistemes d’atracció irresistibles per aquests animals, un insecte els dona aliment per dues o tres setmanes.

Hi ha dos tipus de plantes:
  • Les plantes carnívores tropicals: que necessiten altes temperatures, molta humitat ambiental i una terra rica en nutrients.
  • Les plantes carnívores no tropicals: que són més senzilles de cuidar per que no necessiten unes condicions tant exigents. Necessiten temperatures càlides, una terra que es retingui humida i substrats  amb poca quantitat de nutrients.
Drosera (Drosera rotundifolia)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LES LLÚDRIGUES

Imatge
Les llúdrigues (Lutra lutra) són mamífers carnívors que viuen al medi aquàtic i   s'alimenten de petits peixos, granotes  i altres animals aquàtics que cacen amb la seva boca. En canvi, les llúdrigues tropicals d'Àsia  i d'Àfrica , de   gambetes, crancs  i altres similars. El mascle sol ser més gran que la femella; viuen entre 8 i 15 anys. Tenen una pell impermeable que els permet conservar l'escalfor del seu cos. Són molt bones nedadores i poden tapar les seves fosses nasals sota l'aigua i estar submergides fins a sis minuts. Dins l'aigua poden arribar a nedar fins a 12 Km/h. La seva gestació dura 62 dies i acostumen a tenir entre una i quatre cries. Curiositats:  Quan surt de l'aigua es desplaça fent saltets. Dins el riu neda anant d'un costat a l'altre. Surt de l'amagatall al vespre i durant la nit. Té molt bona vista sota l'aigua, i utilitza més l'olfacte i l'oïda fora l'aigua. Als anys 60, l
Més informació

LES SEQUOIES DEL MONTSENY

Imatge
LES SEQUOIES DEL MONTSENY El nom científic és   Sequoiadendron giganteum , en referència a les seves grans dimensions.  Les   sequoies gegants   són els éssers vius més grossos del planeta.  Poden tenir més de 80 metres d'alçària i viure milers d'anys. Arriben a viure entre 2500 i 3500 anys.   Les sequoies són uns arbres que sobreviuen al foc i només moren quan cauen les arrels superficials que les mantenen en peu, però això només passa quan tenen centenars d’anys o inclús tres mil·lennis A Catalunya trobem sequoies al Parc natural del Montseny, concretament a Santa Fe. Als anys 20 es van plantar tres sequoies per enjardinar la casa de Can Casades.  La seva exposició al públic fa que els turistes facin fotografies i marquin els arbres. La peculiar sàvia vermella que desprenen si els rasques i l’estat de la part inferior del tronc està força marcada per aquest motiu. Des de les sequoies es pot fer un passeig per un camí que travessa la fageda. Un itine
Més informació

L'ÓS BRU DEL PIRINEU

Imatge
L’ós bru ( Ursus arctos ), és una de les espècies més emblemàtiques de la fauna pirinenca. Com que té una mica de llegendari, moltes vegades se’n té una percepció errònia. Per exemple, molta gent pensa que l’ós és un animal depredador, quan s’alimenta sobretot de matèria vegetal (75-80% del total de la seva dieta) l’ós és molt llaminer i li agrada molt la mel. A mitjans dels anys 90 l’ós bru va estar a punt de extingir-se dels Pirineus.   L’extinció hauria representat, la pèrdua d’una peça bàsica en l’ecosistema. Per això, durant la segona meitat d’aquella dècada  es va desenvolupar un programa LIFE amb l'objectiu d'iniciar una acció de reforç de la població Pirinenca.  Es van alliberar tres óssos als Pirineus centrals per avaluar la seva adaptació al medi. Els óssos mascles són molt més grans que les femelles, solen pesar entre 400 i 450 Kg mentres que les femelles pesen entre 200 i 250 Kg.  Els óssos bruns en estat salvatge viuen una mitjana de 25 anys.
Més informació