L'ÒLIBA


L'Òliba (Tyti alba) és un ocell rapinyaire nocturn d'uns 34 cm de llargada,  amb plomatge marronós, la cara i el pit blancs. La seva cara té forma de cor, amb uns ulls grans i negres. Les seves potes són llargues i acabades en unes fortes urpes amb les que captura les seves preses.La femella sol pesar més que el mascle.


L’òliba emet 17 sons diferents, entre crits i xisclets. Per culpa d’aquests sons sempre ha estat relacionada amb bruixes.
A Catalunya n'hi ha a les zones mediterrànies: a les torres de les esglésies i en edificis abandonats, tot i que també aprofita arbres foradats.

Resultado de imagen de oliba

A mitjans de primavera, la femella pon de 4 a 6 ous i els cova durant 33 dies. Mentre la femella incuba els ous, el mascle s'encarrega de portar el menjar. Si una cria es mor, serveix d'aliment per als seus germans.
S'alimenta principalment de ratolins, i, quan n'hi ha en abundància, n'emmagatzema en llocs de cria. En anys pobres en ratolins, en canvi, menja ocells petits, i de tant en tant, papallones nocturnes i rat-penats. Quan manca l'aliment, l'òliba caça també durant el dia

Imagen relacionada

Costums:

  • És sedentària i a l'hivern n'arriben més provinents de l'Europa més freda.
  • Viu en zones habitades, aprofitant els campanars de les esglésies, masies aïllades, i edificis en runes.
  • Vola silenciosament, aterrant amb el cos vertical amb les ales cap enrere.


 Fonts d'informació:

 https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%92liba

 http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/ocells/oliba.htm

 http://cimdaligues.com/oliba/

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LES LLÚDRIGUES

Imatge
Les llúdrigues (Lutra lutra) són mamífers carnívors que viuen al medi aquàtic i   s'alimenten de petits peixos, granotes  i altres animals aquàtics que cacen amb la seva boca. En canvi, les llúdrigues tropicals d'Àsia  i d'Àfrica , de   gambetes, crancs  i altres similars. El mascle sol ser més gran que la femella; viuen entre 8 i 15 anys. Tenen una pell impermeable que els permet conservar l'escalfor del seu cos. Són molt bones nedadores i poden tapar les seves fosses nasals sota l'aigua i estar submergides fins a sis minuts. Dins l'aigua poden arribar a nedar fins a 12 Km/h. La seva gestació dura 62 dies i acostumen a tenir entre una i quatre cries. Curiositats:  Quan surt de l'aigua es desplaça fent saltets. Dins el riu neda anant d'un costat a l'altre. Surt de l'amagatall al vespre i durant la nit. Té molt bona vista sota l'aigua, i utilitza més l'olfacte i l'oïda fora l'aigua. Als anys 60, l...
Més informació

L'ÓS BRU DEL PIRINEU

Imatge
L’ós bru ( Ursus arctos ), és una de les espècies més emblemàtiques de la fauna pirinenca. Com que té una mica de llegendari, moltes vegades se’n té una percepció errònia. Per exemple, molta gent pensa que l’ós és un animal depredador, quan s’alimenta sobretot de matèria vegetal (75-80% del total de la seva dieta) l’ós és molt llaminer i li agrada molt la mel. A mitjans dels anys 90 l’ós bru va estar a punt de extingir-se dels Pirineus.   L’extinció hauria representat, la pèrdua d’una peça bàsica en l’ecosistema. Per això, durant la segona meitat d’aquella dècada  es va desenvolupar un programa LIFE amb l'objectiu d'iniciar una acció de reforç de la població Pirinenca.  Es van alliberar tres óssos als Pirineus centrals per avaluar la seva adaptació al medi. Els óssos mascles són molt més grans que les femelles, solen pesar entre 400 i 450 Kg mentres que les femelles pesen entre 200 i 250 Kg.  Els óssos bruns en estat salvatge viuen una mitjana de 25 an...
Més informació

LES SEQUOIES DEL MONTSENY

Imatge
LES SEQUOIES DEL MONTSENY El nom científic és   Sequoiadendron giganteum , en referència a les seves grans dimensions.  Les   sequoies gegants   són els éssers vius més grossos del planeta.  Poden tenir més de 80 metres d'alçària i viure milers d'anys. Arriben a viure entre 2500 i 3500 anys.   Les sequoies són uns arbres que sobreviuen al foc i només moren quan cauen les arrels superficials que les mantenen en peu, però això només passa quan tenen centenars d’anys o inclús tres mil·lennis A Catalunya trobem sequoies al Parc natural del Montseny, concretament a Santa Fe. Als anys 20 es van plantar tres sequoies per enjardinar la casa de Can Casades.  La seva exposició al públic fa que els turistes facin fotografies i marquin els arbres. La peculiar sàvia vermella que desprenen si els rasques i l’estat de la part inferior del tronc està força marcada per aquest motiu. Des de les sequoies es pot fer un passeig per un camí que tr...
Més informació